Pot BEMER afavorir la cicatrització de ferides?

1. La resposta, en una frase

Sí que hi ha resultats que fan pensar en un possible paper favorable de BEMER en processos de cicatrització. En estudis petits i controlats amb placebo, BEMER s'ha associat amb millores de la microcirculació al voltant de ferides i amb una reducció més gran de la superfície de la ferida durant el seguiment. Altres sistemes de camps electromagnètics polsats (PEMF) també han mostrat resultats favorables en alguns assaigs sobre úlceres venoses, diabètiques i altres ferides.

La limitació principal és que els estudis específics amb BEMER són petits, utilitzen BEMER com a complement de les cures habituals i encara no permeten establir amb precisió quant accelera el tancament complet de les ferides ni en quins tipus de ferida el benefici seria més consistent.

En el cas concret de les úlceres del peu relacionades amb diabetis, la guia IWGDF de 2023 reconeix que s'han observat alguns beneficis amb diferents teràpies físiques, inclosa l'estimulació elèctrica o electromagnètica, però els considera petits o incerts i qualifica la certesa global de l'evidència com a baixa. Per aquest motiu, desaconsella utilitzar aquestes teràpies per afavorir la cicatrització, també quan es plantegen com a complement de les cures habituals. Aquesta recomanació agrupa moltes teràpies físiques diferents i no és una avaluació específica de BEMER. (1–9,12)

2. Què diu la ciència?

Per què la microcirculació és important en la cicatrització?

Cicatritzar una ferida és un procés complex. L'organisme ha de controlar el sagnat i la inflamació, formar teixit nou i nous vasos sanguinis, aportar oxigen i nutrients i, finalment, remodelar la zona lesionada.

La microcirculació —la xarxa dels vasos sanguinis més petits— participa directament en aquest intercanvi. La perfusió, és a dir, l'arribada de sang al teixit, és especialment important quan una ferida necessita oxigen, nutrients i cèl·lules del sistema immunitari per reparar-se.

Quan aquesta circulació està compromesa, com pot passar en algunes persones amb diabetis o malaltia vascular, la cicatrització es pot alentir. Aquesta relació fa raonable investigar intervencions capaces de modificar la microcirculació, però una millora microcirculatòria no equival automàticament a demostrar una cicatrització més ràpida.

Què s'ha observat específicament amb BEMER?

Disposem de dos petits estudis controlats amb placebo que aporten dades específiques de BEMER en persones amb diabetis i lesions cutànies o ferides de difícil cicatrització. (1,2)

Klopp, Schulz, Niemer i Ruhnau van estudiar 24 persones d'edat avançada amb diabetis tipus 2 i ferides resistents al tractament habitual després d'intervencions traumatològiques. Dotze van continuar amb les cures habituals i placebo, i dotze van afegir BEMER Plus durant 27 dies. A més de les mesures de microcirculació, els investigadors van mesurar la superfície de la ferida. Al dia 27, la superfície s'havia reduït un 40,7% en el grup control i un 63,5% en el grup BEMER. L'estudi descriu una evolució més favorable amb BEMER, però la mostra és molt petita i no permet establir per si sola un efecte generalitzable ni una taxa de curació completa. (1)

En un altre estudi de Klopp i col·laboradors, 18 homes amb neuropatia diabètica i lesions tròfiques al peu es van distribuir en dos grups de nou participants. Tots rebien tractament convencional; el grup actiu va afegir BEMER Plus durant 30 dies. Es va observar una reducció modesta de l'àrea ulcerada al grup BEMER, que va ser significativa respecte del valor inicial, mentre que el canvi dins del grup control no va ser significatiu. També es van observar diferències favorables en variables de microcirculació i resposta immunitària. Cal interpretar amb prudència el resultat de la ferida: que el canvi sigui significatiu dins del grup BEMER i no ho sigui dins del control no demostra, per si sol, una superioritat estadística de BEMER davant del placebo; per afirmar-la cal una comparació directa entre grups. (2)

Aquests dos treballs són importants perquè mostren que la recerca específica amb BEMER no s'ha limitat només a mesures de flux sanguini: també s'ha mesurat l'àrea de la ferida. Alhora, cal mantenir-ne el pes correcte: són estudis petits, de curta durada, amb tractament convencional concomitant i sense informació suficient per establir amb precisió l'efecte sobre tancament complet, temps fins a la cicatrització o recurrència. (1,2)

Què podem dir amb rigor? En aquests estudis petits, afegir BEMER a les cures habituals es va associar amb una evolució favorable de la superfície de la ferida i amb millores microcirculatòries. És un senyal clínic específic de BEMER que justifica continuar investigant, però encara necessita confirmació en assaigs més grans i independents. (1,2)

Què han trobat altres sistemes PEMF en humans?

La literatura amb altres sistemes PEMF és més extensa. Aquests dispositius no són equivalents a BEMER —poden utilitzar intensitats, freqüències i formes d'ona molt diferents—, però permeten valorar si existeix una línia científica coherent entre estimulació electromagnètica i reparació de ferides.

En úlceres venoses, estudis com Ieran (1990), Stiller (1992) i Kenkre (1996) van observar resultats favorables en algunes mesures de cicatrització. Stiller, en un assaig doble cec i controlat amb placebo, va descriure una reducció important de la superfície i la profunditat de les úlceres al grup actiu. Són resultats d'interès, però provenen d'estudis antics i generalment petits. (3–5)

En un assaig aleatoritzat de 2023 amb 60 persones amb úlceres venoses, es van comparar tres grups: cures habituals, PEMF, i PEMF combinat amb exercici de flexió plantar. Al final del seguiment hi havia diferències en superfície i volum de la ferida, amb el millor resultat en el grup combinat. La comparació entre PEMF sol i cures habituals és la que informa sobre l'efecte afegit del dispositiu; que PEMF + exercici sigui el millor grup no significa que tot el benefici provingui del PEMF. (8)

En úlceres relacionades amb diabetis, Kwan et al. (2015) van realitzar un assaig pilot aleatoritzat, doble cec i amb placebo en només 13 participants. La mida de la ferida va disminuir un 18% amb PEMF i un 10% amb placebo, i es van observar millores microcirculatòries al grup actiu. La mostra és massa petita per convertir aquests percentatges, per si sols, en una demostració robusta de superioritat clínica. (6)

Amareswari et al. (2020) van observar una reducció marcada de la superfície de les úlceres diabètiques després de PEMF, però sense un grup control adequat. Eltayeb et al. (2025), en un petit assaig aleatoritzat sobre úlceres associades al peu de Charcot, van trobar una superfície final de ferida menor en el grup PEMF. La mediana de 0,0 cm² del grup actiu indica que el valor central de les observacions era zero; no significa que totes les ferides haguessin cicatritzat completament. (7,9)

Què diuen les revisions i les guies clíniques?

La revisió sistemàtica de McGaughey et al. (2009) va trobar un conjunt de resultats favorables en ferides cròniques, especialment en alguns estudis d'úlceres venoses, però va destacar una gran heterogeneïtat de dispositius, protocols, tipus de ferida i resultats mesurats. Aquesta variabilitat dificulta combinar els estudis i determinar la magnitud real de l'efecte. (10)

La revisió Cochrane més recent sobre teràpia electromagnètica per a úlceres per pressió conclou que no hi ha evidència sòlida de benefici ni de perjudici. Només hi havia dos assaigs petits i amb limitacions metodològiques; un va mostrar una reducció favorable de l'àrea de la ferida, però sense demostrar de manera convincent més cicatrització completa. (11)

En el peu diabètic, la guia IWGDF de 2023 aporta una lectura clínica especialment important. La guia va identificar sis estudis sobre estimulació elèctrica o electromagnètica dins d'un grup més ampli de teràpies físiques. Reconeix que hi ha alguns beneficis observats, però considera que els efectes desitjables són petits o incerts i que, en la majoria d'estudis, no emergeixen diferències significatives davant les cures habituals. La certesa global de l'evidència és baixa. (12)

Per aquest motiu, la IWGDF desaconsella utilitzar aquestes teràpies físiques amb l'objectiu d'afavorir la cicatrització de les úlceres del peu relacionades amb diabetis, també quan es plantegen com a complement de les cures habituals. La raó no és que s'hagin demostrat perjudicials: els efectes adversos es van informar poc i no es van descriure esdeveniments adversos greus. La recomanació agrupa moltes intervencions diferents i no constitueix una avaluació específica de BEMER. Tampoc s'ha d'extrapolar automàticament a úlceres venoses o a qualsevol altra ferida. (12)

La revisió sistemàtica de Chen et al. (2024), vinculada a l'actualització de la IWGDF, reforça aquest context: en moltes intervencions adjuvants per al peu diabètic, la certesa de l'evidència continua sent baixa o molt baixa. Això explica per què un estudi petit favorable pot ser científicament interessant sense ser suficient per canviar una guia clínica. (13)

Què aporta la recerca experimental?

La part experimental del corpus és coherent i ajuda a entendre per què aquesta línia es continua investigant. Callaghan et al. (2008) van observar en models animals de ferida normal i diabètica una acceleració del tancament i més formació de vasos, associada a l'alliberament de FGF-2, una proteïna que participa en el creixement i reparació dels teixits. (14)

Goudarzi et al. (2010) van observar en rates diabètiques una cicatrització més ràpida i una major resistència del teixit reparat. Pan et al. (2013) van descriure més perfusió —més arribada de sang al teixit— i més angiogènesi, és a dir, formació de vasos nous, en un model d'isquèmia en rates diabètiques. (15,16)

Els estudis més recents amplien aquesta base: Bedja-Iacona et al. (2024) van observar efectes sobre proliferació i migració de fibroblasts, cèl·lules que participen en la formació del teixit reparador, i Liao et al. (2025) van descriure canvis en el metabolisme energètic cel·lular relacionats amb la migració i reparació. Són dades de laboratori o models animals i no demostren eficàcia clínica de BEMER, però aporten plausibilitat biològica al conjunt de la recerca PEMF. (17,18)

Què significa tot això per a una persona amb una ferida?

El conjunt de l'evidència permet explicar una història coherent: la microcirculació és important per a la reparació tissular; BEMER ha mostrat efectes microcirculatoris i senyals favorables en l'evolució de l'àrea de la ferida en dos estudis petits; i altres PEMF han obtingut resultats favorables en diferents tipus de ferides. (1–9)

Això fa raonable mantenir BEMER com una línia d'interès clínic i de recerca en cicatrització, especialment pel seu efecte sobre les condicions microcirculatòries del teixit i pels senyals favorables observats en estudis petits. El que encara no sabem amb prou precisió és quina magnitud de benefici clínic pot aportar, en quins tipus de ferida i amb quin protocol. En una ferida crònica, qualsevol ús s'ha d'integrar sempre en les cures adequades i no substituir ni retardar el tractament de la causa. (1,2)

Una ferida crònica necessita sempre valoració i tractament de la causa. En peu diabètic, úlceres vasculars o ferides de difícil cicatrització, BEMER no ha de substituir ni retardar la descàrrega, la compressió quan correspon, el control vascular i metabòlic, el tractament de la infecció, la cura local ni altres mesures indicades per l'equip sanitari. (12)

3. La resposta a la pregunta inicial

Sí que hi ha senyals clínics que fan pensar que BEMER podria afavorir alguns processos relacionats amb la cicatrització. En dos petits estudis controlats amb placebo, afegir BEMER Plus a les cures habituals es va associar amb millores de la microcirculació i amb una evolució favorable de la superfície de la ferida. A més, altres sistemes PEMF han mostrat resultats favorables en diversos estudis sobre úlceres venoses, diabètiques i altres ferides.

La principal limitació és la mida i qualitat del corpus específic de BEMER. Encara necessitem assaigs més grans, independents i amb resultats clínics com el tancament complet i el temps fins a la cicatrització per saber fins a quin punt aquest senyal es tradueix en un benefici consistent. En el segon estudi de Klopp, la reducció de l'àrea ulcerada va ser modesta i la significació del canvi dins del grup BEMER no demostra, per si sola, superioritat davant del placebo.

En el peu diabètic, les guies IWGDF actuals reconeixen alguns beneficis observats amb teràpies físiques, inclosa l'estimulació electromagnètica, però els consideren petits o incerts i basats en evidència de baixa certesa; per això desaconsellen utilitzar aquestes teràpies per afavorir la cicatrització, també com a complement de les cures habituals. Aquesta recomanació no és específica de BEMER ni implica que aquestes teràpies s'hagin demostrat perjudicials.

Per tant, els resultats disponibles justifiquen continuar estudiant BEMER en aquest context. Si s'utilitza en una persona amb una ferida, s'ha d'integrar en les cures adequades i no substituir ni retardar el tractament de la causa. (1–9,12)

4. Bibliografia científica

1. Klopp R, Schulz J, Niemer W, Ruhnau KJ. Effects of physical stimulation of spontaneous arteriolar vasomotion on microcirculation and the immune system in diabetes and impaired wound healing. Z Gerontol Geriatr. 2014;47(5):415–424. doi:10.1007/s00391-013-0567-8. PMID:24271148.
2. Klopp RC, Niemer W, Schulz J, Ruhnau KJ. Influence of a specific, biorhythmically defined physical stimulus on deficient vasomotion in small-caliber arterioles in the subcutis in patients with diabetic polyneuropathy. J Complement Integr Med. 2013;10(Suppl):S21–S27. doi:10.1515/jcim-2013-0033. PMID:24021603.
3. Ieran M, Zaffuto S, Bagnacani M, Annovi M, Moratti A, Cadossi R. Effect of low frequency pulsing electromagnetic fields on skin ulcers of venous origin in humans: a double-blind study. J Orthop Res. 1990;8:276–282. doi:10.1002/jor.1100080217. PMID: 2303961.
4. Stiller MJ, Pak GH, Shupack JL, Thaler S, Kenny C, Jondreau L. A portable pulsed electromagnetic field (PEMF) device to enhance healing of recalcitrant venous ulcers: a double-blind, placebo-controlled clinical trial. Br J Dermatol. 1992;127:147–154. doi:10.1111/j.1365-2133.1992.tb08047.x. PMID: 1390143.
5. Kenkre JE, Hobbs FDR, Carter YH, Holder RL, Holmes EP. A randomized controlled trial of electromagnetic therapy in the primary care management of venous leg ulceration. Fam Pract. 1996;13:236–241. doi:10.1093/fampra/13.3.236. PMID: 8671131.
6. Kwan RLC, Wong WC, Yip SL, Chan KL, Zheng YP, Cheing GLY. Pulsed electromagnetic field therapy promotes healing and microcirculation of chronic diabetic foot ulcers: a pilot study. Adv Skin Wound Care. 2015;28(5):212–219. doi:10.1097/01.ASW.0000462012.58911.53. PMID:25882659.
7. Amareswari VH, Padma K, Dharmarajan P, Shivakumar S, Dhilip KS. Evaluation of efficacy of pulsed electromagnetic field therapy as an adjuvant therapy in healing of diabetic foot ulcers. Int J Physiol. 2020;8(2). doi:10.37506/ijop.v8i2.1234
8. Mohamady HM, Taha MM, Aneis YM, Aldhahi MI, Attalla AF. Effect of Combined Electromagnetic Field and Plantar Flexion Resistance Exercise on Wound Healing in Patients with Venous Leg Ulcers: A Randomized Controlled Trial. Medicina (Kaunas). 2023;59(6):1157. doi:10.3390/medicina59061157. PMID:37374361.
9. Eltayeb NM, Abdelhamid MM, Yousuf HZ, Abd-Elrashid NA. Pulsed electromagnetic field stimulation therapy for Charcot foot ulcer: a randomized controlled trial. Wounds. 2025;37(8):323–328. doi:10.25270/wnds/25002. PMID:40931372.
10. McGaughey H, Dhamija S, Oliver L, Porter-Armstrong A, McDonough S. Pulsed electromagnetic energy in management of chronic wounds. Phys Ther Rev. 2009;14(2):132–146.
11. Aziz Z, Bell-Syer SEM. Electromagnetic therapy for treating pressure ulcers. Cochrane Database Syst Rev. 2015;(9):CD002930. doi:10.1002/14651858.CD002930.pub6.
12. Chen P, Campillo Vilorio N, Dhatariya K, et al. Guidelines on interventions to enhance healing of foot ulcers in people with diabetes (IWGDF 2023 update). Diabetes Metab Res Rev. 2024;40(3):e3644. doi:10.1002/dmrr.3644.
13. Chen P, Vilorio NC, Dhatariya K, et al. Effectiveness of interventions to enhance healing of chronic foot ulcers in diabetes: a systematic review. Diabetes Metab Res Rev. 2024;40(3):e3786. doi:10.1002/dmrr.3786. PMID:38507616.
14. Callaghan MJ, Chang EI, Seiser N, Aarabi S, Ghali S, Kinnucan E, Simon B, Gurtner GC. Pulsed electromagnetic fields accelerate normal and diabetic wound healing by increasing endogenous FGF-2 release. Plast Reconstr Surg. 2008;121(1):130–141. doi: 10.1097/01.prs.0000293761.27219.84. PMID: 18176216.
15. Goudarzi I, Hajizadeh S, Salmani ME, Abrari K. Pulsed electromagnetic fields accelerate wound healing in the skin of diabetic rats. Bioelectromagnetics. 2010;31:318–323. doi:10.1002/bem.20567.
16. Pan Y, Dong Y, Hou W, Ji Z, Zhi K, Yin Z, Wen H, Chen Y. Effects of PEMF on microcirculation and angiogenesis in a model of acute hindlimb ischemia in diabetic rats. Bioelectromagnetics. 2013;34(3):180–188. doi:10.1002/bem.21755. PMID:22952041.
17. Bedja-Iacona L, Scorretti R, Ducrot M, Vollaire C, Franqueville L. Pulsed electromagnetic fields used in regenerative medicine: an in vitro study of the skin wound healing proliferative phase. Bioelectromagnetics. 2024;45:293–309. doi:10.1002/bem.22508. PMID:38807301.
18. Liao F, Li Y, Zhang Z, Yu Q, Liu H. Pulsed electromagnetic fields modulate energy metabolism during wound healing process: an in vitro model study. BMC Complement Med Ther. 2025;25:50. doi:10.1186/s12906-025-04792-3.