Funciona BEMER?

1. La resposta, en una frase

Sí. L’evidència científica actual permet afirmar que BEMER pot produir efectes fisiològics objectivables sobre diferents paràmetres de la microcirculació.

Aquests resultats són coherents amb el coneixement actual sobre la fisiologia vascular i s’han observat en diversos estudis experimentals i clínics. Al mateix temps, els efectes no s’han observat de manera uniforme en totes les poblacions ni en totes les condicions estudiades, i la replicació independent continua sent limitada.

En aquesta fitxa analitzarem com s’ha construït aquesta evidència, què podem afirmar avui amb un grau raonable de confiança i quines preguntes continuen obertes.

2. Què diu la ciència?

Per què la ciència es va interessar per la microcirculació?

La història de BEMER no comença amb BEMER. Comença molt abans, quan els fisiòlegs intentaven entendre com arriba l’oxigen fins a cadascuna de les cèl·lules del nostre cos.

Els llibres de referència de Guyton & Hall (1) i Levick (2) expliquen que aquest intercanvi es produeix a la microcirculació, una extensa xarxa d’arterioles, capil·lars i vènules distribuïda per tots els teixits. És en aquests vasos microscòpics on les cèl·lules reben oxigen i nutrients i eliminen els productes del metabolisme.

Aquest coneixement va canviar la manera d’entendre la circulació sanguínia. Avui sabem que la funció principal del sistema cardiovascular no és només transportar sang, sinó garantir que cada teixit rebi un flux adaptat a les seves necessitats metabòliques.

Això va portar els investigadors a una nova pregunta: com regula l’organisme un repartiment de sang tan precís i adaptat a les necessitats de cada teixit?

La vasomoció i la regulació de la microcirculació

La microcirculació és un sistema dinàmic. El calibre dels petits vasos i la distribució del flux sanguini varien contínuament en resposta a mecanismes locals, metabòlics, endotelials, miogènics i neurohumorals (3–5).

Dins d’aquesta regulació apareixen oscil·lacions rítmiques del to vascular conegudes com a vasomoció. Aquestes oscil·lacions poden contribuir a modular la perfusió dels teixits i la distribució del flux dins de la xarxa microvascular.

Aquest coneixement va obrir una nova línia d’investigació: és possible influir sobre aquests mecanismes mitjançant un estímul físic?

Els camps electromagnètics polsats i el desenvolupament de BEMER

La investigació sobre els camps electromagnètics polsats (PEMF) és anterior al desenvolupament de BEMER. Investigadors com Bassett, Pilla i Markov van descriure que determinats camps electromagnètics, aplicats amb paràmetres específics, poden desencadenar respostes biològiques (6–8).

La investigació experimental posterior ha aprofundit en possibles respostes vasculars i endotelials. Tepper i col·laboradors van observar en models in vitro i in vivo un augment de l’angiogènesi associat a l’alliberament endotelial de FGF-2 (9). Pan i col·laboradors van estudiar microcirculació i angiogènesi en un model d’isquèmia de l’extremitat posterior en rates diabètiques (10), i una revisió posterior de Peng i col·laboradors va sintetitzar la literatura sobre PEMF i angiogènesi (11). Aquests treballs reforcen la plausibilitat biològica que determinats estímuls electromagnètics puguin interactuar amb processos vasculars.

Aquesta literatura s’ha d’interpretar amb una precaució important: PEMF no designa un únic tractament. Els estudis utilitzen freqüències, intensitats, formes d’ona, durades i protocols diferents. Flatscher i col·laboradors remarquen que aquesta heterogeneïtat dificulta comparar els resultats i identificar mecanismes comuns (12). Per això, els efectes observats amb un determinat sistema PEMF no es poden extrapolar automàticament a BEMER. BEMER parteix d’aquest marc fisiològic general, però la seva eficàcia fisiològica s’ha de valorar a partir dels estudis que han investigat específicament el seu senyal.

Com es va investigar aquesta hipòtesi?

L’any 2013, el Journal of Complementary and Integrative Medicine va publicar un suplement dedicat a la Physical BEMER® Vascular Therapy. A més d’un article sobre el desenvolupament tecnològic (13), el suplement inclou diversos estudis de Klopp i col·laboradors orientats a estudiar la regulació microvascular en diferents poblacions i amb diferents dissenys experimentals (14–17).

Aquests treballs van utilitzar mesures directes de la microcirculació i van analitzar variables com la vasomoció arteriolar, el nombre de capil·lars perfosos, el flux microvascular, la velocitat dels eritròcits i indicadors relacionats amb l’oxigenació dels teixits.

Un dels estudis va comparar diferents dispositius mitjançant un disseny placebo-controlat i doble cec, i va observar que el dispositiu BEMER estudiat produïa els canvis més marcats en les variables microcirculatòries analitzades (17).

Què van observar els estudis fundacionals?

Considerats conjuntament, els treballs de 2013 descriuen canvis objectivables en diferents variables relacionades amb la regulació de la microcirculació (14–17). Entre els resultats descrits hi ha modificacions de la vasomoció, del nombre de capil·lars perfosos, del flux arteriolar i venular, de la velocitat dels eritròcits i de variables vinculades a l’oxigenació microvascular.

El valor d’aquests resultats no depèn d’una única variable. El conjunt apunta a una resposta fisiològica dins del mateix sistema: la regulació microvascular.

Aquesta coherència és rellevant perquè connecta tres línies de coneixement: la fisiologia explica com es regula la microcirculació; la literatura PEMF aporta plausibilitat biològica sobre respostes vasculars i endotelials (9–12); i els estudis específics sobre BEMER descriuen canvis compatibles amb una modulació de variables microcirculatòries (14–17). La distinció entre aquestes línies és essencial: la plausibilitat aportada per altres sistemes PEMF no substitueix l’evidència específica de BEMER.

Què ha aportat la investigació posterior?

La investigació posterior permet ampliar i, alhora, delimitar millor els resultats inicials.

El 2014, Klopp i col·laboradors van estudiar persones amb diabetis i alteracions de la cicatrització. L’estudi va descriure, després de l’estimulació física investigada, canvis en variables microcirculatòries i immunològiques, incloent modificacions del diàmetre arteriolar i de la perfusió capil·lar respecte als controls (18). Aquest treball amplia els resultats del grup investigador a una població amb microcirculació alterada.

La recerca posterior també ha aportat resultats que ajuden a definir els límits de l’efecte. Biermann i col·laboradors van estudiar 15 voluntaris sans mitjançant Laser Doppler, utilitzant una cama com a intervenció i l’altra com a control. Després de nou aplicacions durant tres setmanes, els paràmetres mesurats van augmentar respecte al repòs en ambdues cames, però no es va observar un efecte estimulador atribuïble a BEMER sobre la microcirculació cutània respecte al control (19).

Aquest resultat és especialment útil per interpretar el conjunt de l’evidència: suggereix que la resposta no és necessàriament uniforme i que pot dependre de la població estudiada, de l’estat inicial de la microcirculació, del protocol d’aplicació i de la variable mesurada.

L’any 2024, l’estudi MicrocircMODS va aportar una nova línia de recerca en deu pacients crítics amb síndrome de disfunció multiorgànica. Es tracta d’un estudi pilot prospectiu, monocèntric i sense grup control. Durant quatre dies de Physical Vascular Therapy BEMER®, l’índex de flux microvascular sublingual va augmentar aproximadament un 25% en paral·lel al tractament (20). Els autors consideren els resultats suficients per justificar un assaig aleatoritzat posterior, però el disseny pilot no permet establir causalitat amb la mateixa força que un estudi controlat.

Considerats conjuntament, els estudis disponibles indiquen que BEMER pot modificar determinats paràmetres microcirculatoris, especialment en contextos on la regulació vascular està alterada. Al mateix temps, els resultats no són uniformes en totes les poblacions ni en totes les variables estudiades.

Com hem d’interpretar el conjunt de l’evidència?

La lectura científica més útil no consisteix a buscar un únic estudi que confirmi o negui BEMER. Consisteix a valorar si els resultats són coherents, reproduïbles i proporcionals a la qualitat dels dissenys utilitzats.

Els estudis fundacionals de Klopp aporten mesures fisiològiques directes i alguns dissenys controlats, però una part important d’aquesta evidència procedeix del mateix grup investigador. L’estudi de Klopp de 2014 amplia aquesta línia, mentre que Biermann aporta un resultat neutre en voluntaris sans i MicrocircMODS aporta una observació posterior en un grup investigador diferent, encara que amb un disseny pilot sense control.

Per això, l’evidència disponible permet parlar d’un efecte fisiològic potencial i objectivable sobre variables microcirculatòries, però també justifica continuar demanant estudis independents, controlats, amb mostres més grans i protocols ben definits.

3. La resposta a la pregunta inicial

Sí, si la pregunta es refereix a si el senyal BEMER és capaç de produir efectes fisiològics mesurables: diversos estudis han descrit canvis objectivables en variables relacionades amb la vasomoció, la perfusió capil·lar i el flux dels petits vasos.

La formulació més precisa és que BEMER pot influir sobre determinats paràmetres de la microcirculació. Aquests efectes no s’han observat de manera uniforme en totes les poblacions i condicions estudiades, i la replicació independent encara és limitada.

Aquesta resposta defineix el que podem afirmar sobre el mecanisme fisiològic. La pregunta següent és diferent: aquest efecte es tradueix en un benefici clínic per al dolor, la recuperació esportiva, la fatiga, la cicatrització o una altra situació concreta?

A partir de demostrar què sabem sobre el funcionament fisiològic de BEMER, les següents respostes de la Biblioteca Científica analitzaran, una a una, aquestes aplicacions a partir de la seva evidència específica.

4. Bibliografia científica

1. Hall JE. Guyton and Hall Textbook of Medical Physiology. 14th ed. Elsevier; 2021. doi: 10.4103/sni.sni_327_17. PMCID: PMC5691553.
2. Herring N, Paterson DJ. Levick's Introduction to Cardiovascular Physiology. 6th ed. CRC Press; 2018.
3. Pries AR, Secomb TW. Microvascular blood viscosity in vivo and the endothelial surface layer. Am J Physiol Heart Circ Physiol. 2005. doi: 10.1152/ajpheart.00297.2005. Epub 2005 Jul 22. PMID: 16040719.
4. Secomb TW. Hemodynamics. En: Tuma RF, Durán WN, Ley K, editors. Microcirculation. 2nd ed. Academic Press; 2008.
5. Intaglietta M. Microcirculatory basis for the design of artificial blood. Microcirculation. 1999;6(4):247–258. PMID: 10654276.
6. Bassett CAL. Beneficial effects of electromagnetic fields. J Cell Biochem. 1993. doi: 10.1002/jcb.2400510402. PMID: 8496242.
7. Pilla AA. Mechanisms and therapeutic applications of time-varying and static magnetic fields. En: Biological and Medical Aspects of Electromagnetic Fields. 3rd ed. CRC Press; 2006.
8. Markov MS. Expanding use of pulsed electromagnetic field therapies. Electromagn Biol Med. 2007;26(3):257–274. doi: 10.1080/15368370701580806. PMID: 17886012.
9. Tepper OM, Callaghan MJ, Chang EI, et al. Electromagnetic fields increase in vitro and in vivo angiogenesis through endothelial release of FGF-2. FASEB J. 2004;18:1231–1233. doi:10.1096/fj.03-0847fje. PMID: 15208265.
10. Pan Y, Dong Y, Hou W, Ji Z, Zhi K, Yin Z, Wen H, Chen Y. Effects of PEMF on microcirculation and angiogenesis in a model of acute hindlimb ischemia in diabetic rats. Bioelectromagnetics. 2013;34:180–188. doi:10.1002/bem.21755. PMID: 23280520.
11. Peng L, Fu C, Wang L, Zhang Q, Liang Z, He C, Wei Q. The Effect of Pulsed Electromagnetic Fields on Angiogenesis. Bioelectromagnetics. 2021;42:250–258. doi:10.1002/bem.22330. PMID: 33675261.
12. Flatscher J, Pavez Loriè E, Mittermayr R, Meznik P, Slezak P, Redl H, Slezak C. Pulsed Electromagnetic Fields (PEMF)—Physiological Response and Its Potential in Trauma Treatment. Int J Mol Sci. 2023;24(14):11239. doi:10.3390/ijms241411239.
13. Bohn W. The technological development history and current significance of the “physical BEMER® vascular therapy” in medicine. J Complement Integr Med. 2013;10(Suppl):S1–S3. doi:10.1515/jcim-2013-0036. PMID: 24021601.
14. Klopp RC, Niemer W, Schulz J. Effects of physical stimulation of spontaneous arteriolar vasomotion in patients of various ages undergoing rehabilitation. J Complement Integr Med. 2013;10(Suppl):S13–S19. doi:10.1515/jcim-2013-0032. PMID: 24021602.
15. Klopp RC, Niemer W, Schulz J, Ruhnau KJ. Influence of a specific, biorhythmically defined physical stimulus on deficient vasomotion in small-caliber arterioles in the subcutis in patients with diabetic polyneuropathy. J Complement Integr Med. 2013;10(Suppl):S21–S27. doi:10.1515/jcim-2013-0033. PMID: 24021603.
16. Klopp RC, Niemer W, Schulz J. Complementary-therapeutic stimulation of deficient autorhythmic arteriolar vasomotion by means of a biorhythmically physical stimulus on the microcirculation and the immune system in 50-year-old rehabilitation patients. J Complement Integr Med. 2013;10(Suppl):S29–S37. doi:10.1515/jcim-2013-0034. PMID: 24021604.
17. Klopp RC, Niemer W, Schmidt W. Effects of various physical treatment methods on arteriolar vasomotion and microhemodynamic functional characteristics in case of deficient regulation of organ blood flow. Results of a placebo-controlled, double-blind study. J Complement Integr Med. 2013;10(Suppl):S39–S46. doi:10.1515/jcim-2013-0035. PMID: 24021606.
18. Klopp R, Schulz J, Niemer W, Ruhnau KJ. Effects of physical stimulation of spontaneous arteriolar vasomotion on microcirculation and the immune system in diabetes and impaired wound healing. Z Gerontol Geriatr. 2014;47(5):415–424. doi:10.1007/s00391-013-0567-8. PMID: 24271148.
19. Biermann N, Sommerauer L, Diesch S, et al. The influence of pulsed electromagnetic field therapy (PEMFT) on cutaneous blood flow in healthy volunteers. Clin Hemorheol Microcirc. 2020. doi:10.3233/CH-209224. PMID: 33216020.
20. Werdan K, Nuding S, Kühnert D, et al. Treatment of patients with multiple organ dysfunction syndrome (MODS) with an electromagnetic field coupled to biorhythmically defined impulse configuration: the MicrocircMODS study. Clin Res Cardiol. 2024;113:260–275. doi:10.1007/s00392-023-02293-2. PMID: 37717230.