En aquesta resposta
1. La resposta, en una frase
Els estudis clínics mostren que el dolor ha disminuït durant intervencions amb BEMER en diferents problemes musculoesquelètics, com el dolor lumbar, la fibromiàlgia, el dolor miofascial, la síndrome de dolor regional complex i el dolor cervical (1–8).
Quan BEMER s'ha comparat amb un tractament simulat utilitzat com a placebo, els resultats han estat variables: alguns assaigs han observat resultats favorables, mentre que en altres la millora ha estat similar entre BEMER i placebo o les diferències no s'han mantingut en el temps. La revisió sistemàtica de 2026 conclou que l'evidència disponible encara no demostra de manera consistent una superioritat de BEMER sobre el placebo per reduir el dolor musculoesquelètic (1).
Per tant, existeixen senyals clínics d'interès en situacions concretes, però encara no es pot establir un efecte analgèsic específic i consistent de BEMER. Els resultats depenen de la patologia, el protocol, els tractaments associats i la qualitat metodològica de cada estudi.
2. Què diu la ciència?
El dolor musculoesquelètic no és una única realitat
El dolor musculoesquelètic pot aparèixer en problemes molt diferents i els mecanismes que el generen o el mantenen no són necessàriament els mateixos. Per això, els resultats observats en dolor lumbar, fibromiàlgia, dolor miofascial, artrosi, dolor cervical o síndrome de dolor regional complex no es poden considerar equivalents.
Aquesta BC ofereix una resposta general sobre el conjunt de l'evidència. L'anàlisi de cada problema concret requereix valorar els estudis específics disponibles.
Per què s'ha investigat BEMER en el dolor?
BEMER utilitza camps electromagnètics polsats de baixa intensitat amb un senyal específic. Tal com s'analitza a la BC-001, s'han descrit efectes fisiològics mesurables sobre determinades variables de la microcirculació.
Aquesta base fisiològica aporta una hipòtesi plausible per investigar BEMER en situacions doloroses, però els assaigs clínics de dolor no demostren que una eventual reducció del dolor sigui causada pels canvis microcirculatoris. Per això, cal diferenciar la plausibilitat del mecanisme de l'efecte clínic observat.
Dolor lumbar: el grup d'estudis més ampli
Gyulai et al. (2015) van realitzar un assaig aleatoritzat i doble cec en persones amb dolor lumbar crònic o artrosi de genoll. Tots els participants rebien fisioteràpia i s'hi afegia BEMER actiu o placebo. En el subgrup amb dolor lumbar es va observar una reducció del dolor a curt termini favorable a BEMER, mentre que en l'artrosi de genoll no es va demostrar una superioritat equivalent (2).
Alzayed i Alsaadi (2020) van utilitzar explícitament un dispositiu BEMER Pro Set en un assaig aleatoritzat, doble cec i controlat amb placebo. Tots dos grups feien també el mateix programa d'exercicis. BEMER va mostrar una millora més ràpida del dolor i la discapacitat a la setmana 3; a les setmanes 6 i 13, però, les diferències entre BEMER i placebo ja no eren significatives (4).
Auger et al. (2021) van comparar tractament osteopàtic manipulatiu (OMT), BEMER, OMT+BEMER i un grup control amb tractament simulat. El grup OMT+BEMER va presentar la reducció percentual més gran del dolor, però les diferències entre els quatre grups no van assolir significació estadística. Per tant, l'estudi suggereix un possible senyal favorable, però no demostra una superioritat de BEMER (7).
Abdelbasset et al. (2021) van comparar un camp electromagnètic polsat (PEMF) combinat amb exercici domiciliari, exercici sol i làser d'alta intensitat combinat amb exercici. La revisió de Karcı informa de millores respecte a exercici sol, mentre que el làser va obtenir resultats superiors en algunes variables (1,8). Com que la identificació del dispositiu com a BEMER no queda confirmada en la informació primària disponible, aquest estudi s'interpreta com a evidència PEMF i no com a prova específica de BEMER.
Fibromiàlgia: l'assaig metodològicament més sòlid
Multanen et al. (2018) van estudiar 108 dones amb fibromiàlgia en un assaig aleatoritzat, doble cec, creuat i controlat amb placebo. El dolor va disminuir tant durant BEMER actiu com durant el tractament placebo, però no hi va haver diferències significatives entre les dues intervencions en dolor, rigidesa ni funció (3).
La revisió sistemàtica considera aquest estudi el de més qualitat metodològica dels assaigs analitzats. Va obtenir la puntuació màxima, 10 sobre 10, en l'escala PEDro, una eina utilitzada per valorar la qualitat dels assaigs clínics en fisioteràpia i que examina aspectes com l'assignació aleatòria, l'emmascarament, el seguiment dels participants i la qualitat de l'anàlisi dels resultats (1).
El pes d'aquest resultat és important: mostra que una reducció del dolor observada durant el tractament no implica necessàriament que l'efecte sigui específic de BEMER.
Síndrome de dolor regional complex i dolor miofascial
Benedetti et al. van estudiar 30 persones amb síndrome de dolor regional complex tipus I. Tots els participants seguien rehabilitació multimodal i s'hi afegia BEMER actiu o placebo. En aquest assaig pilot, el grup BEMER va obtenir una reducció del dolor i una millora funcional a curt termini superiors al grup placebo (5). És un resultat favorable, però procedeix d'una mostra petita i necessita confirmació en estudis més amplis.
Kanaparthi et al. (2020) van estudiar 40 persones amb síndrome de dolor miofascial orofacial. El grup que va afegir BEMER al tractament convencional va mostrar una millora més gran del dolor i de l'obertura bucal que el grup amb tractament convencional sol (6). Com que no hi havia un grup placebo, l'estudi suggereix un possible benefici complementari però no permet separar l'efecte específic de BEMER dels altres factors associats a la intervenció.
Dolor cervical: una dada recent sobre dolor i funcionalitat
Palmer et al. (2024) van estudiar adults amb dolor cervical musculoesquelètic inespecífic i van comparar OMT, BEMER, OMT+BEMER i un grup control amb tractament simulat. El dolor va disminuir un 46,2 % amb BEMER i un 65,0 % amb OMT+BEMER, davant del 23,9 % del grup placebo; tanmateix, les diferències entre grups en l'escala de dolor no van assolir significació estadística (9).
En canvi, BEMER sí que va mostrar una millora significativa en el Neck Disability Index, una escala que valora fins a quin punt el problema cervical interfereix en activitats quotidianes. Aquesta diferència entre dolor i funcionalitat és rellevant: un estudi pot observar canvis funcionals sense demostrar al mateix temps una superioritat estadística en la intensitat del dolor. L'estudi és petit i els mateixos autors assenyalen la necessitat de mostres més grans (9).
Què aporta la revisió sistemàtica de 2026?
Karcı et al. (2026) van realitzar una revisió sistemàtica registrada a PROSPERO i estructurada segons les directrius PRISMA. Van revisar assaigs aleatoritzats sobre BEMER/PEMF en dolor musculoesquelètic i van identificar set estudis que complien els seus criteris d'inclusió (1).
La revisió mostra que diversos estudis descriuen reduccions del dolor durant les intervencions. Però la dada decisiva apareix en les comparacions amb placebo: dels quatre assaigs que la revisió classifica com a controlats amb placebo, només un va trobar una superioritat significativa del tractament actiu. Els autors conclouen que l'evidència disponible no estableix una superioritat consistent de BEMER sobre el placebo per reduir el dolor musculoesquelètic (1).
La lectura directa dels estudis originals disponibles reforça la necessitat d'aquesta prudència. Multanen no troba diferències respecte al placebo; Alzayed observa un avantatge inicial que no es manté; Auger no obté diferències significatives entre grups; Benedetti sí mostra un resultat favorable a curt termini; i Gyulai mostra un resultat favorable en dolor lumbar però no en artrosi de genoll (2–7).
Per què els resultats són diferents?
Els estudis inclouen patologies diferents i utilitzen protocols diversos: aplicadors, intensitats, durada de les sessions, nombre de sessions i tractaments associats no són uniformes. En alguns assaigs BEMER s'afegeix a fisioteràpia, rehabilitació, exercici, medicació o tractament osteopàtic (1).
Aquesta heterogeneïtat dificulta comparar directament els resultats i establir quines persones podrien beneficiar-se, en quines situacions i amb quin protocol. També obliga a evitar extrapolar el resultat d'una patologia concreta a tot el dolor musculoesquelètic.
Què sabem sobre la seguretat en aquests assaigs?
La revisió de 2026 no identifica esdeveniments adversos rellevants atribuïts al tractament en els estudis inclosos. Tanmateix, la manera de registrar i monitoritzar els efectes adversos no va ser uniforme entre els assaigs. Aquesta dada és tranquil·litzadora dins del conjunt estudiat, però la informació disponible no és suficient per convertir aquesta revisió en una avaluació definitiva de seguretat (1).
3. La resposta a la pregunta inicial
Els estudis clínics mostren que el dolor ha disminuït durant intervencions amb BEMER en diferents problemes musculoesquelètics. En algunes situacions s'han observat resultats favorables respecte al placebo o al tractament habitual, mentre que en altres la millora ha estat similar entre BEMER i placebo, no ha assolit significació estadística o no s'ha mantingut en el temps (1–7,9).
La revisió sistemàtica de 2026 integra aquest conjunt d'evidència i conclou que la superioritat de BEMER sobre el placebo per reduir el dolor musculoesquelètic no està demostrada de manera consistent. Aquesta conclusió és especialment rellevant perquè l'assaig metodològicament més sòlid, realitzat en fibromiàlgia, va observar una reducció del dolor pràcticament equivalent amb BEMER actiu i amb placebo (1,3).
Al mateix temps, existeixen senyals favorables en contextos concrets, com alguns estudis de dolor lumbar o síndrome de dolor regional complex, i dades recents que suggereixen possibles canvis funcionals en dolor cervical. Aquests resultats justifiquen continuar investigant, però encara no permeten establir un efecte analgèsic específic i consistent de BEMER ni identificar amb seguretat quines persones respondran millor.
Per això, la interpretació més fidel a l'evidència actual és considerar que BEMER continua sent una intervenció en estudi en l'àmbit del dolor musculoesquelètic. Les futures fitxes de la Biblioteca Científica podran aprofundir en problemes concrets —com dolor lumbar, fibromiàlgia o artrosi—, on el balanç de l'evidència pot ser diferent.
4. Bibliografia científica
- Karcı B, et al. Efficacy of Bio-Electro-Magnetic-Energy-Regulation Therapy in Musculoskeletal Pain Management: A Systematic Review of Randomized Controlled Trials. Bioelectromagnetics. 2026;47:e70057. doi:10.1002/bem.70057. PMID:42227300.
- Gyulai F, Rába K, Baranyai I, Berkes E, Bender T. BEMER therapy combined with physiotherapy in patients with musculoskeletal diseases: a randomised, controlled double blind follow-up pilot study. Evid Based Complement Alternat Med. 2015;2015:245742. doi:10.1155/2015/245742. PMID:26078768.
- Multanen J, Häkkinen A, Heikkinen P, Kautiainen H, Mustalampi S, Ylinen J. Pulsed electromagnetic field therapy in the treatment of pain and other symptoms in fibromyalgia: a randomized controlled study. Bioelectromagnetics. 2018;39(5):405–413. doi:10.1002/bem.22127. PMID:29709070.
- Alzayed KA, Alsaadi SM. Efficacy of Pulsed Low-Frequency Magnetic Field Therapy on Patients With Chronic Low Back Pain: A Randomized Double-Blind Placebo-Controlled Trial. Asian Spine J. 2020;14(1):33–42. doi:10.31616/asj.2019.0043. PMID:31575112.
- Benedetti MG, Cavazzuti L, Mosca M, Fusaro I, Zati A. Bio-Electro-Magnetic-Energy-Regulation (BEMER) for the treatment of type I complex regional pain syndrome: a pilot study. Physiother Theory Pract. 2020;36(4):498–506. doi:10.1080/09593985.2018.1491661. PMID:29985719.
- Kanaparthi A, Kesary SPR, Pujita C, Gopalaiah H. Bio Electro Magnetic Energy Regulation (BEMER) therapy in myofascial pain dysfunction syndrome: a preliminary study. J Oral Biol Craniofac Res. 2020;10(2):38–42. doi:10.1016/j.jobcr.2020.01.007. PMID:32090003.
- Auger K, Shedlock G, Coutinho K, Myers NE, Lorenzo S. Effects of osteopathic manipulative treatment and bio-electromagnetic energy regulation therapy on lower back pain. J Osteopath Med. 2021;121(6):561–569. doi:10.1515/jom-2020-0132.
- Abdelbasset WK, Nambi G, Elsayed SH, et al. A Prospective Comparative Study of Pulsed High-Intensity Laser Therapy and Pulsed Electromagnetic Field on Chronic Nonspecific Low Back Pain. Photobiomodul Photomed Laser Surg. 2021;39(5):362–368. doi:10.1089/photob.2020.4975. PMID:33685237.
- Palmer GM, et al. Effect of osteopathic manipulative treatment and Bio-Electro-Magnetic Energy Regulation (BEMER) therapy on generalized musculoskeletal neck pain in adults. J Osteopath Med. 2024;124(4):153–161. doi:10.1515/jom-2023-0128. PMID:38033194.