BC-005

Pot BEMER ajudar en la fibromiàlgia?

⌂ setembre 2026⟳ Revisió: 09/2026◷ Lectura: 9 min
En aquesta resposta

1. La resposta, en una frase

BEMER s’ha estudiat específicament en dones amb fibromiàlgia. En l’assaig clínic més gran i metodològicament més sòlid disponible, 108 dones van utilitzar durant 12 setmanes BEMER actiu i durant 12 setmanes un dispositiu placebo, en ordre aleatori. El dolor, la rigidesa i l’impacte funcional van millorar durant tots dos períodes, però no hi va haver diferències significatives entre BEMER actiu i placebo (1).

Això significa que aquest estudi no va demostrar un efecte específic de BEMER superior al placebo sobre els símptomes de la fibromiàlgia. Al mateix temps, altres assaigs amb tecnologies electromagnètiques diferents de BEMER han observat alguns resultats favorables en dolor, funció, son o qualitat de vida (2–6).

Per tant, els camps electromagnètics continuen sent una línia d’investigació d’interès en fibromiàlgia, però els resultats obtinguts amb altres dispositius no es poden atribuir directament a BEMER. Amb l’evidència específica actual, encara no es pot establir que BEMER aporti un benefici propi superior al placebo en fibromiàlgia.

2. Què diu la ciència?

La fibromiàlgia és més que dolor

La fibromiàlgia és una síndrome complexa caracteritzada habitualment per dolor generalitzat persistent, fatiga, alteracions del son, rigidesa i dificultats funcionals. Els mecanismes implicats són múltiples i inclouen alteracions del processament del dolor; també s’han investigat possibles canvis perifèrics en múscul, microcirculació i metabolisme.

Per això, quan s’avalua una intervenció en fibromiàlgia no n’hi ha prou amb observar només el dolor: també són rellevants la rigidesa, el son, la fatiga, la capacitat funcional i l’impacte global de la malaltia.

Què s’ha observat sobre microcirculació i oxigenació muscular?

Alguns estudis fisiològics han identificat diferències microvasculars en persones amb fibromiàlgia. Morf i col·laboradors van observar, en una mostra petita, alteracions de la morfologia capil·lar i del flux sanguini perifèric respecte a controls sans (8).

Shang i col·laboradors van estudiar de manera no invasiva el flux sanguini, l’oxigenació i el metabolisme muscular en dones amb fibromiàlgia. Durant l’exercici, la resposta global de flux i metabolisme no va ser simplement inferior en totes les mesures, però es van observar diferències en l’extracció relativa d’oxigen i una recuperació més lenta de l’oxigenació muscular després de l’esforç i d’una oclusió arterial (9).

Aquestes observacions indiquen que la fisiologia vascular i muscular és una línia d’investigació rellevant en fibromiàlgia. Tanmateix, no demostren que una alteració microcirculatòria sigui la causa de la fibromiàlgia ni que modificar la microcirculació comporti necessàriament una millora dels símptomes.

Per què s’ha estudiat BEMER?

BEMER aplica camps electromagnètics polsats de baixa intensitat amb un senyal específic. Tal com s’explica a la BC-001, s’han descrit efectes sobre determinades variables de la regulació microcirculatòria en altres contextos experimentals.

La combinació d’aquesta base fisiològica amb les observacions de possibles alteracions vasculars i musculars en fibromiàlgia va proporcionar una hipòtesi raonable per estudiar BEMER clínicament. Però una hipòtesi fisiològica només adquireix valor terapèutic si els assaigs clínics mostren un benefici específic en les persones tractades.

L’assaig específic de BEMER: Multanen 2018

Multanen i col·laboradors van realitzar un assaig aleatoritzat, doble cec, creuat i controlat amb placebo en 108 dones amb fibromiàlgia (1). Cada participant va passar per dos períodes de 12 setmanes: un amb BEMER actiu i un altre amb un dispositiu inactiu utilitzat com a placebo, en ordre aleatori.

El dolor va disminuir durant tots dos períodes. La reducció mitjana va ser de 12 mm en una escala visual analògica de 0 a 100 amb BEMER actiu i d’11 mm amb placebo. La rigidesa i l’índex FIQ —un qüestionari que mesura l’impacte de la fibromiàlgia sobre la vida quotidiana— també van millorar tant amb el tractament actiu com amb el placebo (1).

La dada decisiva és la comparació entre tractaments: no es van trobar diferències significatives entre BEMER actiu i placebo en dolor, rigidesa ni funcionament. Per tant, l’assaig no va demostrar un efecte específic de BEMER superior al placebo en fibromiàlgia (1).

Altres PEMF de cos sencer: Sutbeyaz 2009

Sutbeyaz i col·laboradors van estudiar 56 dones amb fibromiàlgia en un assaig aleatoritzat, doble cec i controlat amb placebo (2). Van utilitzar un sistema PEMF de cos sencer diferent de BEMER, amb un altre dispositiu, intensitat i protocol.

En aquest estudi, el grup actiu va mostrar millores superiors al placebo en diverses variables, incloent l’impacte global de la fibromiàlgia, el dolor i algunes dimensions de qualitat de vida. Part del benefici va disminuir durant el seguiment posterior (2).

És una dada clínica favorable per a aquell sistema PEMF concret, però no es pot transferir automàticament a BEMER. Els camps electromagnètics no constitueixen un únic tractament: freqüència, intensitat, forma d’ona, aplicació i dosi poden ser molt diferents.

Altres tecnologies magnètiques: resultats heterogenis

Paolucci i col·laboradors van estudiar un camp magnètic d’extremadament baixa freqüència aplicat de manera sistèmica en un petit estudi pilot creuat i doble cec. Van descriure resultats favorables a curt termini en dolor i en alguns qüestionaris funcionals, però la tecnologia utilitzada no era BEMER (3).

Maestú i col·laboradors van utilitzar una estimulació magnètica transcranial de molt baixa intensitat en un assaig aleatoritzat, doble cec i placebo-controlat. Van observar diferències favorables en llindar de dolor, dolor percebut, activitats quotidianes i qualitat del son, però no en totes les variables estudiades, com la fatiga (4). Es tracta d’una intervenció dirigida al sistema nerviós i tècnicament molt diferent de BEMER.

Un estudi pilot més recent de Giovale i col·laboradors (2022), amb 21 dones, va comparar durant vuit setmanes un altre sistema PEMF de baixa energia amb placebo. El grup actiu va mostrar reduccions significativament superiors en dolor generalitzat (WPI), intensitat del dolor (VAS) i gravetat dels símptomes, mentre que les diferències entre grups en l'impacte global de la fibromiàlgia (FIQ) i la qualitat de vida (SF-36) no van assolir significació estadística. Es tracta d'un estudi pilot simple cec, amb una mostra molt petita i un sistema que no era BEMER; per tant, és un senyal favorable per aquella tecnologia PEMF concreta, però no evidència d'eficàcia de BEMER (7).

Thomas i col·laboradors van estudiar un dispositiu magnètic cranial portàtil en persones amb dolor musculoesquelètic crònic, incloent un subgrup petit amb fibromiàlgia. En aquest subgrup, el senyal favorable en dolor no va assolir el llindar convencional de significació estadística (5). Shupak i col·laboradors, en un estudi agut també petit, van explorar una exposició magnètica cranial en fibromiàlgia; els resultats no estableixen una superioritat clínica clara i replicada respecte al placebo (6).

En conjunt, aquests estudis indiquen que diferents formes d’estimulació magnètica han produït resultats diversos en fibromiàlgia. Precisament aquesta heterogeneïtat obliga a valorar cada tecnologia per separat.

Què aporta la revisió de Hug i Röösli?

La revisió sistemàtica de Hug i Röösli va analitzar assaigs doble cec i controlats amb placebo de dispositius PEMF de cos sencer en diverses patologies (10). En aquell moment, l’evidència global era insuficient per establir efectes terapèutics consistents, i els resultats favorables apareixien de manera puntual sense replicació independent.

La revisió és anterior a alguns dels estudis posteriors de fibromiàlgia, inclòs l’assaig de BEMER de Multanen, de manera que no representa l’estat actual complet de l’evidència. Sí que és útil per recordar que dispositius PEMF diferents no s’han d’agrupar com si fossin una mateixa intervenció.

Què podem concloure específicament sobre BEMER?

La literatura electromagnètica en fibromiàlgia conté alguns assaigs favorables i altres de neutres, però la pregunta sobre BEMER s’ha de respondre principalment amb l’evidència específica de BEMER.

Actualment, la peça clínica principal és l’assaig de Multanen: un estudi relativament gran, doble cec i controlat amb placebo que no va trobar superioritat de BEMER actiu sobre el dispositiu placebo. Els resultats favorables obtinguts amb altres PEMF, ELF-MF o estimulació magnètica transcranial poden justificar noves hipòtesis i estudis, però no compensen ni substitueixen aquest resultat específic.

3. La resposta a la pregunta inicial

La fibromiàlgia és una síndrome complexa en què s’han descrit, entre moltes altres alteracions, diferències en determinades variables de microcirculació, oxigenació i metabolisme muscular. Aquestes observacions han contribuït a investigar intervencions físiques i electromagnètiques, però no demostren per si mateixes que actuar sobre la microcirculació millori la malaltia (8,9).

BEMER s’ha estudiat directament en un assaig clínic de 108 dones amb fibromiàlgia. Durant les fases amb BEMER actiu i amb placebo es van observar millores en dolor, rigidesa i impacte funcional, però les millores van ser similars i no hi va haver diferències significatives entre els dos tractaments. Per tant, aquest estudi no va demostrar un benefici específic de BEMER superior al placebo (1).

Altres sistemes electromagnètics han obtingut alguns resultats favorables en dolor, funció, son o qualitat de vida, mentre que altres estudis han mostrat resultats més limitats. Aquest conjunt manté oberta la investigació sobre diferents formes d’estimulació electromagnètica en fibromiàlgia, però els dispositius i protocols són prou diferents perquè els seus resultats no es puguin atribuir directament a BEMER (2–7,10).

Amb l’evidència específica disponible avui, BEMER no ha demostrat un efecte propi superior al placebo sobre els símptomes de la fibromiàlgia. Això no exclou que futures investigacions, amb altres protocols o perfils de pacients, puguin aportar nova informació; simplement delimita fins on permet arribar l’evidència clínica actual.

La fibromiàlgia requereix un abordatge individualitzat i multimodal. Qualsevol intervenció complementària s’ha d’entendre dins d’aquest context i no com a substitut dels tractaments i mesures de maneig amb evidència establerta.

4. Bibliografia científica

  1. Multanen J, Häkkinen A, Heikkinen P, Kautiainen H, Mustalampi S, Ylinen J. Pulsed electromagnetic field therapy in the treatment of pain and other symptoms in fibromyalgia: a randomized controlled study. Bioelectromagnetics. 2018;39(5):405–413. doi:10.1002/bem.22127. PMID:29709070.
  2. Sutbeyaz ST, Sezer N, Koseoglu F, Kibar S. Low-frequency pulsed electromagnetic field therapy in fibromyalgia: a randomized, double-blind, sham-controlled clinical study. Clin J Pain. 2009;25(8):722–728. doi:10.1097/AJP.0b013e3181a68a6c. PMID: 19920724.
  3. Paolucci T, Piccinini G, Iosa M, Piermattei C, de Angelis S, Grasso MR, Zangrando F, Saraceni VM. Efficacy of extremely low-frequency magnetic field in fibromyalgia pain: a pilot study. J Rehabil Res Dev. 2016;53(6):1023–1034. doi:10.1682/JRRD.2015.04.0061. PMID:28475205.
  4. Maestú C, et al. Reduction of pain thresholds in fibromyalgia after very low-intensity magnetic stimulation: a double-blinded, randomized placebo-controlled clinical trial. Pain Res Manag. 2013;18(6):e101–e106. doi:10.1155/2013/270183.
  5. Thomas AW, Graham K, Prato FS, McKay J, Forster PM, Moulin DE, Chari S. A randomized, double-blind, placebo-controlled clinical trial using a low-frequency magnetic field in the treatment of musculoskeletal chronic pain. Pain Res Manag. 2007;12(4):249–258. doi:10.1155/2007/626072. PMID:18080043.
  6. Shupak NM, McKay JC, Nielson WR, Rollman GB, Prato FS, Thomas AW. Exposure to a specific pulsed low-frequency magnetic field: a double-blind placebo-controlled study of effects on pain ratings in rheumatoid arthritis and fibromyalgia patients. Pain Res Manag. 2006;11(2):85–90. doi:10.1155/2006/842162. PMID:16770449.
  7. Giovale M, et al. Low-energy Pulsed Electromagnetic Field Therapy Reduces Pain in Fibromyalgia: A Randomized Single-blind Controlled Pilot Study. Rheumatol Immunol Res. 2022;3(2):77–83. doi:10.2478/rir-2022-0013. PMID:36465321.
  8. Morf S, Amann-Vesti B, Forster A, Franzeck UK, Koppensteiner R, Uebelhart D, Sprott H. Microcirculation abnormalities in patients with fibromyalgia—measured by capillary microscopy and laser fluxmetry. Arthritis Res Ther. 2005;7:R209–R216. doi:10.1186/ar1459. Epub 2004 Dec 10. PMID: 15743467; PMCID: PMC1065312.
  9. Shang Y, Gurley K, Symons B, Long D, Srikuea R, Crofford LJ, Peterson CA, Yu G. Noninvasive optical characterization of muscle blood flow, oxygenation, and metabolism in women with fibromyalgia. Arthritis Res Ther. 2012;14:R236. doi:10.1186/ar4079. PMID: 23116302; PMCID: PMC3674608.
  10. Hug K, Röösli M. Therapeutic effects of whole-body devices applying pulsed electromagnetic fields (PEMF): a systematic literature review. Bioelectromagnetics. 2012;33(2):95–105. doi:10.1002/bem.20703.