Pot BEMER ajudar a dormir millor?

1. La resposta, en una frase

Alguns estudis han observat millores en diferents mesures del son durant l'ús de BEMER, incloses mesures instrumentals, però l'evidència específica encara és limitada i no permet considerar BEMER un tractament demostrat de l'insomni o d'altres trastorns del son. Els resultats disponibles són interessants perquè apareixen en poblacions i formes de mesura diferents, però els estudis publicats fins ara no disposen del tipus de control necessari per saber amb prou seguretat quina part de les millores observades és atribuïble específicament a BEMER. Un assaig BEMER aleatoritzat, triple cec i controlat amb placebo ja s'ha completat, però els seus resultats encara no són públics.

2. Què diu la ciència?

1. Dormir millor: una sensació o una cosa que podem mesurar?

Quan diem que hem dormit bé, normalment parlem d'una sensació: ens hem adormit amb facilitat, ens hem despertat menys vegades o ens llevem més descansats. Aquesta percepció és important, però estudiar científicament el son requereix distingir entre dues maneres diferents de mesurar-lo.

D'una banda, hi ha les mesures subjectives, obtingudes mitjançant qüestionaris o diaris en què la persona explica com ha dormit. De l'altra, hi ha les mesures instrumentals, que permeten estimar variables com el temps total de son, la latència per adormir-se, l'eficiència del son, els despertars o les diferents fases del son.

Aquesta distinció és especialment important quan s'estudia una intervenció. El son pot variar per molts factors —estrès, activitat física, horaris, expectatives o canvis en l'estat de salut— i una persona també pot percebre que dorm millor pel fet de participar en un tractament.

Per això, quan volem saber si una intervenció millora realment el son, els estudis més informatius són els que incorporen mesures validades, un grup de comparació i, idealment, un placebo que simuli el tractament actiu i permeti separar l'efecte específic de la intervenció d'altres factors.

2. Què s'ha observat específicament amb BEMER?

Un dels primers estudis que va analitzar el son durant l'ús de BEMER va ser publicat per Bohn i col·laboradors el 2013 (1).

L'estudi formava part d'un seguiment posterior a la comercialització i va analitzar persones amb problemes de salut molt diversos. Durant sis setmanes utilitzaven BEMER dues vegades al dia i responien diferents qüestionaris abans i després del període d'ús.

En les 604 persones amb dades de son disponibles, la puntuació mitjana de la Jenkins Sleep Scale va passar de 3,3 a 2,7, una diferència estadísticament significativa. En total, 370 participants van presentar una millora de la puntuació (1).

És un resultat favorable, però el disseny de l'estudi obliga a interpretar-lo amb prudència. No hi havia un grup control, placebo, aleatorització ni cegament. Per tant, l'estudi mostra que el son percebut va millorar durant aquelles sis setmanes, però no permet determinar quina part d'aquesta millora va ser causada específicament per BEMER.

Aquesta diferència entre observar una millora i demostrar-ne la causa és una de les claus per entendre l'evidència disponible.

3. Què passa quan mesurem el son instrumentalment?

Una investigació posterior va aportar una perspectiva diferent.

Moen i col·laboradors van estudiar 21 jugadores de futbol d'elit noruegues durant una temporada esportiva. A diferència de l'estudi anterior, el son no es va valorar només mitjançant qüestionaris: es va utilitzar Somnofy, un sistema instrumental basat en radar, prèviament validat davant polisomnografia en adults sans (2).

Durant el període en què les jugadores utilitzaven BEMER, els investigadors van observar augments en diferents variables, entre elles el temps al llit, el temps total de son, la durada del període principal de son i el son REM (2).

Aquestes dades són interessants perquè no depenen exclusivament de la percepció de les participants.

Però els resultats no van ser uniformes. En algunes comparacions també es van observar una latència més llarga per adormir-se, més temps despert després d'haver-se adormit o una menor eficiència del son. Els mateixos investigadors descriuen una part dels resultats sobre qualitat del son com a contradictòria (2).

A més, l'estudi no era aleatoritzat ni disposava d'un grup placebo. El període sense BEMER i el període amb BEMER corresponien a moments diferents de la temporada, de manera que factors com la càrrega d'entrenament, la competició, l'estrès o l'estacionalitat també podrien haver influït en els resultats.

Per tant, aquest estudi aporta un senyal objectivable, però encara no permet establir una relació causal amb prou seguretat.

4. I les jugadores sentien que dormien millor?

El mateix grup investigador va publicar el 2024 una segona anàlisi centrada en la percepció subjectiva del son (3).

És important aclarir que no es tracta d'un segon estudi independent: són les mateixes 21 jugadores i la mateixa recollida longitudinal de dades de la investigació anterior.

Les participants registraven cada matí quant havien dormit i com valoraven la qualitat del seu son. En algunes comparacions relacionades amb les nits de partit es van observar resultats favorables durant el període BEMER.

Tanmateix, les mitjanes globals van ser pràcticament idèntiques. La durada subjectiva mitjana del son va ser d'aproximadament 8 hores i 7 minuts tant abans com durant el període BEMER, i la qualitat subjectiva global tampoc va mostrar una diferència clara entre períodes (3).

Aquesta combinació de resultats és important. No invalida els canvis observats en determinades nits o variables, però reforça la necessitat de no resumir l'estudi simplement dient que «BEMER va millorar el son».

5. Què ens diu la investigació sobre altres tipus de camps magnètics?

BEMER no és l'única tecnologia basada en camps electromagnètics que s'ha estudiat en relació amb el son.

Un assaig multicèntric publicat per Liao i col·laboradors el 2023 va estudiar 153 persones amb trastorn d'insomni diagnosticat segons criteris DSM-5. Els participants van ser assignats aleatòriament a un sistema de teràpia magnètica polsada o a un dispositiu placebo, en un disseny doble cec (4).

Després de quatre setmanes, el grup actiu presentava una puntuació mitjana a l'Insomnia Severity Index de 7,13, davant d'11,07 en el grup placebo. També es van observar diferències en altres mesures subjectives del son (4).

Un assaig anterior de Pelka i col·laboradors, amb 101 participants, també havia trobat resultats favorables amb un altre sistema de camps magnètics de molt baixa freqüència davant placebo (5).

Aquests estudis són interessants perquè demostren que determinades formes d'estimulació magnètica poden estudiar-se amb dissenys controlats i poden produir resultats diferents del placebo.

Però això no significa que els resultats siguin transferibles a BEMER.

Les tecnologies utilitzades tenen freqüències, intensitats, formes d'ona, localitzacions i protocols d'aplicació diferents. Una revisió recent sobre teràpies físiques per a l'insomni considera que l'evidència sobre PMTS/PEMF és encara emergent i remarca l'heterogeneïtat dels dispositius i protocols estudiats (6).

Per tant, aquests estudis aporten context científic, però no evidència directa sobre l'eficàcia de BEMER.

6. Quina és, doncs, la principal limitació de l'evidència sobre BEMER i son?

Els estudis específics de BEMER disponibles comparteixen una limitació important: cap dels resultats publicats procedeix encara d'un assaig BEMER aleatoritzat i controlat amb placebo.

A Bohn hi ha una mostra considerable, però no hi ha grup control (1).

A Moen hi ha mesures instrumentals repetides durant mesos, però només 21 participants i sense aleatorització ni placebo (2,3).

Això significa que tenim senyals, però encara no la prova experimental que permetria separar amb més seguretat l'efecte específic de BEMER de les expectatives, els canvis naturals del son o altres factors que es produeixen al mateix temps.

I aquí apareix una dada especialment interessant.

7. L'estudi que pot respondre millor aquesta pregunta ja s'ha fet

El registre d'assaigs clínics recull un nou estudi, NCT07299669 (BEMER-sport), dissenyat precisament per superar diverses de les limitacions anteriors (7).

L'estudi inclou 60 futbolistes assignats aleatòriament a BEMER o a un dispositiu placebo físicament equivalent. El disseny és triple cec i incorpora mesures instrumentals del son mitjançant Somnofy.

Entre els desenllaços principals hi ha el temps total de son i l'eficiència del son.

L'estudi consta com a completat l'octubre de 2025. Tanmateix, a 28 de setembre de 2026 no hi ha resultats públics disponibles.

Això és rellevant perquè, si es publiquen, aquests resultats poden aportar un nivell d'evidència molt superior al que tenim actualment. I ho seran independentment de la direcció del resultat: tant si mostren diferències entre BEMER i placebo com si no les mostren.

3. La resposta a la pregunta inicial

Després de revisar l'evidència disponible, podem tornar a la pregunta inicial: pot BEMER ajudar a dormir millor?

La resposta més ajustada a la ciència actual és que podria ajudar en alguns aspectes del son, però encara no ho podem afirmar amb prou certesa.

Els estudis específics de BEMER han observat millores en algunes mesures subjectives i instrumentals del son. El fet que aquestes observacions apareguin en poblacions i metodologies diferents fa que el senyal sigui interessant i justifica continuar investigant-lo.

Però els estudis publicats tenen limitacions importants. Bohn no disposa de grup control, i els treballs de Moen corresponen a una única cohort petita, sense aleatorització ni placebo, amb resultats favorables en algunes variables però no en totes.

També existeixen assaigs controlats amb altres tecnologies magnètiques que han mostrat resultats favorables en persones amb insomni. Aquests estudis indiquen que la relació entre determinades formes d'estimulació magnètica i el son és una línia de recerca plausible, però no demostren l'eficàcia de BEMER, perquè cada tecnologia utilitza característiques físiques i protocols diferents.

Amb l'evidència disponible, el més prudent és parlar d'un possible efecte sobre alguns aspectes del son, no d'una eficàcia demostrada sobre l'insomni. Els estudis publicats ofereixen senyals interessants, però encara necessitem evidència controlada que permeti confirmar-los.

La situació científica, però, pot evolucionar. Ja s'ha completat un assaig BEMER aleatoritzat, triple cec i controlat amb placebo que mesura instrumentalment el son. Quan se'n publiquin els resultats, disposarem d'una peça molt més sòlida per saber si els senyals observats fins ara corresponen a un efecte específic de BEMER.

Avui, per tant, hi ha un senyal favorable que mereix ser estudiat, però encara no una demostració clínica suficient.

4. Bibliografia científica

1. Bohn W, Hess L, Burger R. The effects of the “physical BEMER® vascular therapy”, a method for the physical stimulation of the vasomotion of precapillary microvessels in case of impaired microcirculation, on sleep, pain and quality of life of patients with different clinical pictures on the basis of three scientifically validated scales. J Complement Integr Med. 2013;10(Suppl):S5–S12. doi:10.1515/jcim-2013-0037.
2. Moen F, Pettersen SA, Gjertsås K, Vatn M, Ravenhorst M, Kvålsvoll A, et al. The effect of bio-electro-magnetic-energy-regulation therapy on sleep duration and sleep quality among elite players in Norwegian women's football. Front Psychol. 2023;14:1230281. doi:10.3389/fpsyg.2023.1230281.
3. Moen F, Pettersen SA, Mosleth EF. The effect of electro-magnetic-energy-regulation therapy on subjective sleep among elite players in Norwegian women's football. Front Sports Act Living. 2024;6:1343841. doi:10.3389/fspor.2024.1343841.
4. Liao J, Wang S, Zhou B, Liang W, Ma P, Lin M, et al. Efficacy and Safety of Pulse Magnetic Therapy System in Insomnia Disorder: A Multicenter, Randomized, Double-Blind, Placebo-Controlled Trial. Psychiatry Investig. 2023;20(6):559–566. doi:10.30773/pi.2022.0362.
5. Pelka RB, Jaenicke C, Gruenwald J. Impulse Magnetic-Field Therapy for Insomnia: A Double-Blind, Placebo-Controlled Study. Adv Ther. 2001;18(4):174–180. doi:10.1007/BF02850111.
6. Li S, Long Q, Huang D, Mao Y. Physical factor therapies for insomnia: a narrative review of mechanisms, clinical evidence, and phenotype-guided applications. Front Psychiatry. 2026;17:1835178. doi:10.3389/fpsyt.2026.1835178.
7. ClinicalTrials.gov. NCT07299669 — BEMER-sport. Assaig aleatoritzat i controlat amb placebo sobre BEMER, son i recuperació en futbolistes. Estat consultat: 28/09/2026.