En aquesta resposta
1. La resposta, en una frase
Els estudis específics amb BEMER han observat alguns resultats favorables en variables relacionades amb la recuperació i l'adaptació a l'exercici, especialment en el son, la recuperació percebuda i el llindar ventilatori. En una cohort de futbolistes d'elit, el període d'ús de BEMER es va associar amb canvis favorables en diferents variables objectives i subjectives del son, un component important de la recuperació esportiva (6,7).
L'evidència directa sobre recuperació muscular o restauració ràpida del rendiment és molt més limitada. En un estudi que va analitzar la recuperació entre esprints màxims repetits, BEMER no va millorar la potència, el treball ni la fatiga (5).
Pel que fa al rendiment, tampoc s'observa un efecte general: un petit estudi pilot va observar un senyal favorable en el llindar ventilatori, però no una diferència estadísticament clara respecte al control ni una millora del VO₂peak (4). En conjunt, els resultats assenyalen línies d'interès especialment vinculades al son, la percepció de recuperació i alguns processos d'adaptació, però encara cal confirmar si BEMER accelera de manera específica la recuperació esportiva o produeix un efecte ergogènic consistent.
2. Què diu la ciència?
Recuperar-se és més que recuperar la potència
La recuperació esportiva és un procés multidimensional. Inclou la restauració de la capacitat física després de l'esforç, però també el descans, el son, la percepció de fatiga i molèsties, i els processos d'adaptació que permeten assimilar les càrregues d'entrenament.
Els estudis amb BEMER han explorat dimensions diferents d'aquest procés. Per això, cal distingir entre recuperació immediata del rendiment, recuperació percebuda, son i adaptació fisiològica a l'entrenament. Un resultat favorable en una d'aquestes dimensions no implica necessàriament una millora de totes les altres.
Què s'ha observat sobre el son i la recuperació percebuda?
Moen i col·laboradors van seguir 21 jugadores d'elit d'un únic equip de la primera divisió femenina de futbol de Noruega durant gran part d'una temporada. Durant els primers tres mesos les jugadores no utilitzaven BEMER; després d'un període de familiarització, van tenir accés al dispositiu durant cinc mesos (6,7).
En la publicació de 2023 es van analitzar principalment variables instrumentals del son i es van observar alguns canvis favorables durant el període d'ús de BEMER, especialment entre les jugadores que l'utilitzaven més (6). La publicació de 2024, procedent de la mateixa cohort i del mateix període d'intervenció, va analitzar dades subjectives i va descriure també resultats favorables en percepció del son, recuperació i molèsties musculars (7).
El son és un component fonamental de la recuperació esportiva, de manera que aquests resultats constitueixen un senyal d'interès. Tanmateix, les dues publicacions no són dues replicacions independents: procedeixen de les mateixes 21 jugadores. Tampoc hi havia un grup placebo simultani, assignació aleatòria ni emmascarament. Per això, permeten identificar una associació entre el període d'ús de BEMER i alguns canvis favorables, però no demostrar que BEMER fos necessàriament la causa.
Recuperació immediata entre esforços: què passa quan es mesura directament?
Fehr, McEwen i Robinson van estudiar una dimensió molt concreta de la recuperació: la capacitat de recuperar-se durant quatre minuts entre esprints anaeròbics màxims. Quinze participants van completar quatre proves Wingate de 30 segons i, en diferents sessions, van utilitzar BEMER, recuperació activa o recuperació passiva (5).
BEMER no va millorar la potència màxima, la potència mitjana, el treball ni l'índex de fatiga respecte a les altres formes de recuperació. A més, la recuperació activa va resultar més favorable que BEMER i que la recuperació passiva en la disminució del dolor i el malestar percebut entre esprints (5).
Aquest resultat no permet extrapolar conclusions a totes les dimensions de la recuperació esportiva, però sí indica que, en aquest model de recuperació anaeròbica immediata, BEMER no va accelerar la restauració del rendiment.
Adaptació a l'exercici: un senyal en el llindar ventilatori
Tamulevicius i col·laboradors van estudiar 14 corredors universitaris durant un campus de pretemporada de sis dies: 8 van utilitzar BEMER abans i després dels entrenaments i 6 van formar el grup control. Es tractava d'un estudi pilot petit i sense dispositiu placebo (4).
El VO₂peak, una mesura de la capacitat aeròbica màxima, no va mostrar una millora significativa atribuïble a BEMER. El llindar ventilatori va mostrar una evolució favorable durant el període estudiat. Tanmateix, la diferència entre BEMER i el grup control no va ser estadísticament clara, de manera que el resultat s'ha d'interpretar com un senyal exploratori i no com una millora demostrada atribuïble a BEMER (4).
El resultat és interessant com a senyal exploratori, però la mida de la mostra, la curta durada i l'absència de placebo fan necessària la replicació abans d'atribuir a BEMER un efecte consistent sobre l'adaptació aeròbica.
Què aporten els primers estudis BEMER en esport?
Els treballs de Malomsoki i Babindák (2006) i Gazurek i Spodaryk (2008) van explorar variables com la tolerància a l'esforç, paràmetres relacionats amb el llindar anaeròbic i la percepció subjectiva de l'esforç (2,3). Van descriure alguns resultats favorables en variables concretes.
Són estudis pioners, amb mostres petites i informació metodològica més limitada que els assaigs moderns. Per això tenen valor exploratori i històric, però no sostenen per si sols una conclusió general sobre recuperació o rendiment.
Què ens diu la investigació amb altres sistemes PEMF?
Alguns estudis amb altres sistemes de camps electromagnètics polsats (PEMF) han investigat processos relacionats amb l'exercici i la recuperació. Aquests treballs són útils per identificar possibles mecanismes i línies d'investigació, però no constitueixen evidència directa sobre BEMER.
Trofè i col·laboradors (2021) van estudiar 18 ciclistes i van observar que una aplicació local de PEMF modificava la cinètica de la desoxihemoglobina, un resultat compatible amb canvis en l'extracció i utilització local d'oxigen pel múscul. Aquests canvis no es van traduir en una millora de la cinètica pulmonar d'oxigen, del total oxygenation index ni en una reducció del lactat (8).
En un treball posterior, Trofè i col·laboradors (2023) van continuar explorant l'efecte dels PEMF sobre l'activació muscular durant el ciclisme (9). Jeon i col·laboradors (2015), en un estudi aleatoritzat, doble cec i placebo-controlat, van estudiar el dolor muscular d'aparició tardana després d'exercici i van observar resultats favorables en algunes variables de dolor i funció neuromuscular, però no en la força isomètrica màxima (10).
Aquests resultats aporten plausibilitat a l'estudi dels PEMF en fisiologia de l'exercici i recuperació, però els dispositius, senyals i protocols són diferents. Per tant, no permeten afirmar que BEMER produeixi els mateixos efectes.
Què aporta la revisió de 2024?
Ghanbari Ghoshchi i col·laboradors (2024) van publicar una revisió breu narrativa sobre l'ús dels PEMF com a complement de l'exercici (1). La revisió recull estudis sobre oxigenació muscular, microcirculació, dolor, recuperació i rendiment, i identifica diverses hipòtesis i línies de recerca.
No és una revisió sistemàtica ni una metaanàlisi, i algunes de les aplicacions que planteja són encara especulatives. Per això és útil per contextualitzar el camp i identificar preguntes de recerca, però no per establir l'eficàcia de BEMER en la recuperació esportiva.
I què podem dir del rendiment?
Els resultats específics amb BEMER no mostren un efecte ergogènic general. Tamulevicius va observar un senyal exploratori en el llindar ventilatori, sense una diferència estadísticament clara respecte al control, i no va trobar una millora del VO₂peak (4). Fehr no va trobar millores en potència, treball o fatiga durant esprints repetits (5). Els estudis més antics aporten alguns resultats favorables en variables concretes, però tenen un pes metodològic menor (2,3).
Això suggereix que qualsevol possible efecte ha de valorar-se variable per variable. Amb l'evidència disponible no es pot traslladar un canvi observat en el son, la percepció de recuperació o el llindar ventilatori a una afirmació general de millora del rendiment esportiu.
3. La resposta a la pregunta inicial
La investigació específica amb BEMER ha detectat alguns senyals favorables en variables que formen part o poden relacionar-se amb la recuperació esportiva. El més interessant prové del seguiment d'un equip de futbol femení d'elit, on durant el període d'ús de BEMER es van observar canvis favorables en variables objectives i subjectives del son i en la percepció de recuperació. Com que el son és un dels pilars de la recuperació, aquests resultats justifiquen continuar investigant aquesta línia (6,7).
L'evidència directa sobre recuperació muscular o restauració del rendiment és molt més limitada. En l'estudi que va analitzar la recuperació entre esprints màxims repetits, BEMER no va millorar la potència, el treball ni la fatiga. Per tant, els resultats actuals no permeten extrapolar els senyals observats en son o recuperació percebuda a una acceleració demostrada de la recuperació muscular (5).
Pel que fa al rendiment físic, un petit estudi pilot va observar un senyal exploratori en el llindar ventilatori, sense una diferència estadísticament clara respecte al control, i no va mostrar una millora del VO₂peak; altres variables de potència i rendiment anaeròbic tampoc han mostrat beneficis consistents (4,5).
En conjunt, l'evidència disponible assenyala possibles efectes d'interès especialment en variables relacionades amb el son, la percepció de recuperació i alguns processos d'adaptació a l'exercici. Són resultats preliminars que encara necessiten ser confirmats amb estudis independents, mostres més grans i controls placebo abans de poder afirmar que BEMER accelera de manera específica la recuperació esportiva o millora de manera consistent el rendiment.
Per a la recuperació esportiva, els pilars amb evidència consolidada continuen sent una adequada planificació de les càrregues, el descans i el son, l'alimentació i la hidratació.
4. Bibliografia científica
- Ghanbari Ghoshchi S, Petroni ML, Piras A, Marcora SM, Raffi M. Pulsed Electromagnetic Field (PEMF) stimulation as an adjunct to exercise: a brief review. Front Sports Act Living. 2024;6:1471087. doi:10.3389/fspor.2024.1471087. PMID:39355761.
- Malomsoki J, Babindák E. The effect of magnetic treatment on the physical fitness and certain exercise-physiological parameters of athletes. Sportorvosi Szemle. 2006.
- Gazurek D, Spodaryk K. Effect of Extremely Weak Pulsed Magnetic Field Type BEMER 3000 on Ratings of Perceived Exertion. Biol Sport. 2008.
- Tamulevicius N, et al. Effects of Acute Low-Frequency Pulsed Electromagnetic Field Therapy on Aerobic Performance during a Preseason Training Camp: A Pilot Study. Int J Environ Res Public Health. 2021;18(14):7691. doi:10.3390/ijerph18147691. PMID:34300141.
- Fehr CM, McEwen G, Robinson C. The Effects of “Physical BEMER® Vascular Therapy” on Work Performed During Repeated Wingate Sprints. Res Q Exerc Sport. 2023;94(2):534-541. doi:10.1080/02701367.2022.2053040. PMID:35481952.
- Moen F, et al. The effect of bio-electro-magnetic-energy-regulation therapy on sleep duration and sleep quality among elite players in Norwegian women's football. Front Psychol. 2023;14:1230281. doi:10.3389/fpsyg.2023.1230281.
- Moen F, et al. The effect of electro-magnetic-energy-regulation therapy on subjective sleep among elite players in Norwegian women's football. Front Sports Act Living. 2024;6:1343841. doi:10.3389/fspor.2024.1343841. PMID:39149571.
- Trofè A, Raffi M, Muehsam D, Meoni A, Campa F, Toselli S, Piras A. Effect of PEMF on Muscle Oxygenation during Cycling: A Single-Blind Controlled Pilot Study. Appl Sci. 2021;11(8):3624. doi:10.3390/app11083624.
- Trofè A, Piras A, Muehsam D, Meoni A, Campa F, Toselli S, et al. Effect of Pulsed Electromagnetic Fields (PEMFs) on Muscular Activation during Cycling: A Single-Blind Controlled Pilot Study. Healthcare (Basel). 2023;11(6):922. doi:10.3390/healthcare11060922.
- Jeon HS, Kang SY, Park JH, Lee HS. Effects of pulsed electromagnetic field therapy on delayed-onset muscle soreness in biceps brachii. Phys Ther Sport. 2015;16(1):34-39. doi:10.1016/j.ptsp.2014.02.006.