Pot ajudar BEMER a reduir la fatiga en persones amb esclerosi múltiple?

1. La resposta, en una frase

Sí, hi ha evidència clínica que suggereix que BEMER pot contribuir a reduir la fatiga en algunes persones amb esclerosi múltiple. Un assaig aleatoritzat, amb emmascarament de pacients i avaluadors i controlat amb placebo, realitzat específicament amb BEMER, va observar una reducció significativa de la fatiga després de dotze setmanes. Un seguiment posterior va descriure el manteniment de la millora en persones que van continuar utilitzant la tecnologia (7,8).

Aquests resultats són coherents amb una revisió sistemàtica i metaanàlisi recent sobre camps electromagnètics polsats (PEMF), que identifica un benefici modest sobre la fatiga en l'esclerosi múltiple. Tanmateix, l'evidència específica de BEMER continua sent reduïda i calen estudis independents i amb mostres més grans per establir amb més precisió la magnitud i la rellevància clínica del benefici (10).

2. Què diu la ciència?

Què és l'esclerosi múltiple i per què la fatiga és tan important?

L'esclerosi múltiple (EM) és una malaltia crònica del sistema nerviós central en què una resposta immunitària anòmala danya la mielina i altres estructures nervioses del cervell i de la medul·la espinal. Pot provocar símptomes molt diversos i una evolució molt variable entre persones (1).

Els tractaments modificadors de la malaltia han millorat el control de l'activitat inflamatòria i dels brots, però molts pacients continuen presentant símptomes persistents que afecten la qualitat de vida. La fatiga és un dels més freqüents i incapacitants (1–3).

La fatiga associada a l'EM és una sensació persistent d'esgotament físic o mental que pot ser desproporcionada respecte a l'activitat realitzada i que no sempre desapareix amb el descans. Pot afectar la mobilitat, l'atenció, la concentració, la feina i les activitats quotidianes (2,3).

El seu origen és multifactorial. S'hi han relacionat alteracions de les xarxes neuronals, processos inflamatoris, canvis en el metabolisme energètic, disfunció autonòmica, trastorns del son i factors emocionals, entre altres mecanismes (1–3). Aquesta complexitat explica que el tractament simptomàtic de la fatiga continuï sent un repte.

Per què es van començar a estudiar els PEMF i BEMER?

Davant les limitacions dels tractaments disponibles per a la fatiga, diferents equips van començar a investigar intervencions complementàries, entre elles els camps electromagnètics polsats (PEMF). Els primers estudis clínics van explorar si determinats estímuls electromagnètics podien influir sobre la percepció de fatiga i altres variables relacionades amb la qualitat de vida (4–6).

En el cas de BEMER, una de les hipòtesis fisiològiques possibles parteix dels seus efectes estudiats sobre variables de la microcirculació. Tal com s'analitza a la BC-001, diversos treballs han descrit modificacions objectivables en determinats paràmetres microcirculatoris després de l'aplicació de BEMER. Això aporta plausibilitat a la investigació de possibles efectes simptomàtics, però no demostra que la microcirculació sigui el mecanisme responsable d'una eventual reducció de la fatiga.

Aquesta distinció és important: l'evidència clínica pot mostrar que un símptoma millora sense que el mecanisme que explica aquesta millora estigui establert.

Els primers estudis amb PEMF

Els primers assaigs clínics amb diferents tecnologies PEMF van aportar resultats variables. Lappin i col·laboradors van descriure millores en fatiga i qualitat de vida, i Mostert i Kesselring van observar una reducció de la fatiga en un assaig aleatoritzat (4,5).

Posteriorment, de Carvalho i col·laboradors van realitzar un estudi aleatoritzat, placebo-controlat i creuat amb un camp magnètic de baixa freqüència. Els resultats no van confirmar un benefici consistent sobre la fatiga respecte al placebo (6).

Aquesta variabilitat és rellevant perquè PEMF no descriu una intervenció única. Els dispositius poden diferir àmpliament en intensitat, freqüència, forma d'ona, durada dels polsos i protocol d'aplicació. La revisió de Flatscher i col·laboradors remarca que aquesta heterogeneïtat dificulta comparar directament els resultats i extrapolar-los entre sistemes diferents (11).

L'assaig clínic específic amb BEMER

L'estudi central per respondre aquesta pregunta és el publicat per Piatkowski, Kern i Ziemssen el 2009 (7). Va ser un assaig aleatoritzat, amb pacients i avaluadors emmascarats i controlat amb placebo, realitzat en 41 persones ambulatòries amb esclerosi múltiple remitent-recurrent i fatiga significativa. Els participants van ser assignats a BEMER o a una intervenció simulada dues vegades al dia durant tres mesos; 37 van completar el seguiment.

Després de dotze setmanes, el grup BEMER va presentar una reducció significativa de la fatiga respecte al placebo en les escales Modified Fatigue Impact Scale (MFIS) i Fatigue Severity Scale (FSS) (7). En canvi, l'estudi no va mostrar una modificació significativa de la discapacitat neurològica global, una dada coherent amb el fet que l'objectiu de la intervenció era estudiar la fatiga i no alterar l'evolució de l'EM.

Aquest resultat aporta evidència clínica directa sobre BEMER, però procedeix d'un estudi de dimensions reduïdes. Per això és especialment important diferenciar-lo de la literatura general sobre altres dispositius PEMF.

Què aporta el seguiment a llarg termini?

Haase, Piatkowski i Ziemssen van publicar el 2011 un seguiment posterior relacionat amb aquesta línia d'investigació (8). Els resultats descriuen que la millora de la fatiga podia mantenir-se en persones que continuaven utilitzant BEMER.

Aquest treball aporta informació sobre la possible persistència de l'efecte, però no constitueix un segon assaig placebo-controlat independent. El nivell de control metodològic del seguiment és inferior al de l'assaig inicial i, per tant, el seu valor principal és complementar, no replicar, el resultat de Piatkowski.

Què han trobat estudis posteriors amb altres PEMF?

El 2022, Granja-Domínguez i col·laboradors van publicar un nou assaig aleatoritzat i placebo-controlat en adults amb esclerosi múltiple, utilitzant una tecnologia PEMF diferent de BEMER (9). L'estudi no va reproduir de manera consistent un benefici diferencial sobre la fatiga respecte al placebo.

Aquest resultat no contradiu directament l'assaig BEMER, perquè els dispositius i protocols no són equivalents. En canvi, reforça una idea metodològica important: els resultats obtinguts amb un sistema PEMF no s'han d'atribuir automàticament a tots els altres sistemes.

Què diu la revisió sistemàtica més recent?

La revisió sistemàtica i metaanàlisi publicada per Mansour i col·laboradors el 2025 integra els assaigs disponibles sobre PEMF i fatiga en persones amb esclerosi múltiple (10). La síntesi identifica una millora modesta però estadísticament significativa de la fatiga, mentre que no troba evidència sòlida d'un benefici comparable sobre altres variables com la qualitat de vida o la depressió.

Els autors també assenyalen limitacions importants: el nombre d'estudis és reduït, les mostres són petites i existeix heterogeneïtat entre dispositius, protocols i característiques dels participants. Per això, aquesta metaanàlisi reforça l'existència d'un senyal clínic sobre la fatiga, però no converteix tots els PEMF en intervencions equivalents ni substitueix la necessitat de replicar específicament els resultats de BEMER.

Com s'ha d'interpretar el conjunt de l'evidència?

El conjunt de la literatura permet distingir dos nivells d'evidència. D'una banda, existeix un assaig clínic controlat específic de BEMER que mostra una reducció de la fatiga, complementat per un seguiment posterior. De l'altra, la literatura més àmplia sobre PEMF mostra resultats heterogenis però, considerada globalment en la metaanàlisi de 2025, apunta a un efecte modest sobre aquest símptoma.

La principal limitació és que l'evidència específica de BEMER descansa sobretot en un únic assaig controlat de mida petita i en el seu seguiment posterior. Encara falta una replicació independent, amb més participants i protocols clarament definits.

Per tant, la lectura més ajustada és que existeix un senyal clínic favorable que justifica considerar BEMER com una possible intervenció complementària per a la fatiga associada a l'EM, mantenint la prudència sobre la magnitud del benefici i sobre quines persones poden respondre millor.

3. La resposta a la pregunta inicial

Sí. L'evidència disponible suggereix que BEMER pot contribuir a reduir la fatiga en algunes persones amb esclerosi múltiple.

La dada més rellevant prové d'un assaig aleatoritzat, amb emmascarament de pacients i avaluadors i controlat amb placebo, que va observar una reducció significativa de la fatiga després de dotze setmanes de BEMER. Un seguiment posterior va descriure el manteniment de la millora en persones que van continuar utilitzant-lo (7,8). A escala més general, una metaanàlisi recent sobre PEMF també identifica un benefici modest sobre la fatiga (10).

La base científica específica de BEMER, però, continua sent limitada: el resultat principal encara necessita replicació independent en estudis més grans. A més, els estudis amb altres dispositius PEMF han obtingut resultats heterogenis, de manera que no és correcte extrapolar automàticament els efectes d'un sistema a un altre (6,9,11).

BEMER s'ha d'entendre, per tant, com una possible eina complementària per al control simptomàtic de la fatiga, integrada en l'abordatge global de l'esclerosi múltiple. L'evidència disponible no permet atribuir-li un efecte modificador sobre la malaltia.

Una reducció de la fatiga pot ser rellevant per a la vida quotidiana de les persones amb EM; la magnitud i la rellevància clínica del benefici atribuïble específicament a BEMER encara s'han de definir amb més precisió.

4. Bibliografia científica

1. Hauser SL, Cree BAC. Treatment of Multiple Sclerosis: A Review. Am J Med. 2020;133(12):1380-1390.e2. doi:10.1016/j.amjmed.2020.05.049. PMID: 32682869; PMCID: PMC7704606.
2. Penner IK, Paul F. Fatigue as a symptom or comorbidity of neurological diseases. Nat Rev Neurol. 2017;13(11):662-675. doi:10.1038/nrneurol.2017.117. PMID: 29027539.
3. Braley TJ, Chervin RD. Fatigue in multiple sclerosis: mechanisms, evaluation, and treatment. Sleep. 2010;33(8):1061-1067. doi:10.1093/sleep/33.8.1061. PMID: 20815187; PMCID: PMC2910465.
4. Lappin MS, Lawrie FW, Richards TL, Kramer ED. Effects of a pulsed electromagnetic therapy on multiple sclerosis fatigue and quality of life: a double-blind, placebo controlled trial. Altern Ther Health Med. 2003;9(4):38-48. PMID: 12868251.
5. Mostert S, Kesselring J. Effect of pulsed magnetic field therapy on the level of fatigue in patients with multiple sclerosis--a randomized controlled trial. Mult Scler. 2005;11(3):302-305. doi:10.1191/1352458505ms1156oa. PMID: 15957511.
6. de Carvalho MLL, Motta R, Konrad G, Battaglia MA, Brichetto G. A randomized placebo-controlled cross-over study using a low frequency magnetic field in the treatment of fatigue in multiple sclerosis. Mult Scler. 2012;18(1):82-89. doi:10.1177/1352458511415748. PMID: 21788248.
7. Piatkowski J, Kern S, Ziemssen T. Effect of BEMER magnetic field therapy on the level of fatigue in patients with multiple sclerosis: a randomized, double-blind controlled trial. J Altern Complement Med. 2009;15(5):507-511. doi:10.1089/acm.2008.0501. PMID: 19422286.
8. Haase R, Piatkowski J, Ziemssen T. Long-term effects of Bio-Electromagnetic-Energy Regulation therapy on fatigue in patients with multiple sclerosis. Altern Ther Health Med. 2011;17(6):22-28. PMID: 22314716.
9. Granja-Domínguez A, Hochsprung A, Luque-Moreno C, et al. Effects of pulsed electromagnetic field therapy on fatigue, walking performance, depression, and quality of life in adults with multiple sclerosis: a randomized placebo-controlled trial. Braz J Phys Ther. 2022;26(5):100449. doi:10.1016/j.bjpt.2022.100449. PMID: 36283240; PMCID: PMC9594115.
10. Mansour MEM, Amin M, Alsaadany KR, et al. Efficacy and safety of pulsed electromagnetic field therapy for fatigue in patients with multiple sclerosis: A systematic review and meta-analysis. Mult Scler Relat Disord. 2025;101:106549. doi:10.1016/j.msard.2025.106549. PMID: 40540924.
11. Flatscher J, Pavez Loriè E, Mittermayr R, Meznik P, Slezak P, Redl H, et al. Pulsed electromagnetic fields (PEMF)-physiological response and its potential in trauma treatment. Int J Mol Sci. 2023;24(14):11239. doi:10.3390/ijms241411239.